DESORDONAT, ADA adj.

Desordenat, ada; mancat d'ordre material o moral.

"Sabs qui te n ha forçat? No als sino la tua bestialitat, que, lexada la raho, ha seguit lo desordonat voler."
Metge, Bernat Lo Somni 140, quart libre

"Item, deu squivar peccat de avaricia, lo qual es desordonat voler de haver o retenir bens o honors, en tant que no dubta l om fer contra los manaments de Deu..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 547, primer punt, cap. dotzè

"... e placie t que trenchs e desfasses los carrechs de les cadenes dels nuus de scuredat del desig sensible e deordonat qui ns empatxen..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre IX